LA FISIOTERÀPIA EN EL TRASTORN DEL DESENVOLUPAMENT DE LA COORDINACIÓ
Un altra camp que abordem des de la fisioteràpia en pediatria són les dificultats en àrees clau del desenvolupament dels infants amb trastorns del neurodesenvolupament i tots aquells sense diagnòstic específic però que s’enfronten a desafiaments del seu desenvolupament motor y també cognitiu i d’aprenentatge.
Dels trastorns del neurodesenvolupament, el qui més directament treballa el fisioterapeuta per la implicació motora, és el que s’anomena Trastorn del desenvolupament de la Coordinació (TDC) que es troba dins la categoria de Trastorns del Desenvolupament Motor de la DSM-5 i afecta del 5 al 6% dels infants entre 5 i 11 anys.
Sigui amb diagnòstic de TDC o no, les dificultats que ens arriben a ARS fisioteràpia i osteopatia estan relacionades amb l’equilibri, amb la coordinació de la motricitat gruixada, amb dificultats en les habilitats manuals com embotonar o retallar, en els jocs amb pilota... La família descriu el seu fill com a un infant maldestre, que ja va començar tard a gatejar o caminar, que xoca amb els objectes, lent i imprecís en els seus moviments, ... en general un infant amb habilitats motores per davall de l’esperat per l’edat.
El dia a dia d’aquests fillets i filletes pot ser un desafiament constant perquè els costa cordar- se les sabates, vestir-se o jugar a pilota amb els seus companys el que li pot provocar dificultats emocionals secundàries, baixa tolerància a la frustració i disminució de l’autoestima.
A vegades aquest quadre motor s’acompanya de dificultats en l’atenció (TDAH), problemes d’aprenentatge específics o trastorns de l’espectre autista (TEA).
Davant aquests infants, la fisioterapeuta passarà una avaluació que inclou la història pre, peri i post natal, el desenvolupament en les primeres etapes de l’infant i la posterior valoració sensorio-motora de totes les habilitats.
A mesura que l’infant amb desenvolupament típic creix, les activitats motrius més bàsiques(l’equilibri, la coordinació, la oculomotricitat...) es van fent automàtiques i és la medul·la, el tronc cerebral i el cerebel que controlen, automatitzen i regules aquestes funcions. D’aquesta manera els nivells corticals superiors poden emprar-se per altres processos d’aprenentatge. Per tant, el rendiment cognitiu es sosté sobre el fet que el cos a nivell motor i sensorial estigui ben organitzat neurològicament.
El tractament de fisioteràpia en aquests infants és un enfocament multisensorial que combina elements dels sistemes motor, vestibular, visual i auditiu per a millorar la coordinació motora, els moviments oculars, l’atenció i la memòria.
Per començar es treballa a nivell tàctil i vestibular (el sistema vestibular és el sistema biològic més implicat en l’equilibri, la orientació espaial i el control dels ulls) i després es treballen les funcions motores com la coordinació motora contraletal, la millora en l’execució del salt i la carrera, l’agilitat en els canvis posturals, la precisió en la coordinació visuo-motora o la finura en la funció manual.
Una manera de treballar tots aquets aspectes és a través del PROTOCOL DE SACS PILOTES I TRAMPOLÍ fent un entrenament perceptiu-motor amb ritme amb la intenció final d’una millora en les seves rutines diàries així com la participació en les activitats de l’escola i la comunitat. Totes les àrees treballades són crucials pels desafiaments acadèmics, esportius i socials i moltes vegades estan compromeses en aquells fillets i filletes que presenten dificultats en el seu desenvolupament.
